L’objectiu final dels encontres és el requeriment de mesures concretes per a garantir la igualtat lingüística, la llibertat i la democràcia

Des d’Acció Cultural del País Valencià s’ha proposat al govern espanyol, i la resta de partits parlamentaris el reconeixement legal de la unitat de la llengua catalana i l’ús del terme «català» al País Valencià. Rubèn Pitarch, en representació de l’entitat, afirma que aquesta mesura milloraria notablement la intercomunicació entre la comunitat lingüística, a banda de combatre fragmentacions socials en un context globalitzat.

Pitarch es recolza en paraules dels experts juristes Alfons Esteve i Francesc Esteve quan afirma que « les llengües consolidades tenen un nom unitari que les identifica cap endins, en referència al model de llengua comuna i estàndard, i cap enfora, internacionalment ». A més, afegeix que « l’ús exclusiu de la denominació «valencià» no ha servit per a resoldre el conflicte ni per a augmentar-ne l’ús social. Més aviat, al contrari. El resultat ha estat, d’una banda, una política d’aïllament de la resta de la comunitat lingüística, i de l’altra, l’alimentació de polèmiques sobre la identitat i la normativa, a més d’entrebancar l’extensió de l’ús en l’ensenyament, l’administració, etc ».

« És hora de prendre’n compromisos concrets »

Les entitats Kontseilua, A Mesa Pola Normalización Lingüística, CIEMEN, Iniciativa pol Asturianu, Nogara, Plataforma per la Llengua, Òmniu Cultural, Plataforma per la Llengua, Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià han valorat la reunió amb els grups parlamentaris en una roda de premsa. A les reunions han acudit representants dels partits PSOE, Unidas Podemos, BNG, EHBildu, Esquerra, Junts X Cat, CUP, EAJ-PNV i Compromís.

Els representants dels agents socials han recordat, en primer lloc, que, a pesar dels compromisos adquirits en l’àmbit internacional com ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i de la cooficialitat en alguns territoris, l’Estat espanyol no ha volgut adaptar-se a la diversitat lingüística i s’ha limitat a un reconeixement més teòric que pràctic, i sempre ha partit de la superioritat de l’espanyol a tots els nivells. Aquesta inacció ha sigut causa de l’amenaça constant de regressió per part de certs sectors polítics que s’han intensificat en els últims temps, permet que en l’actualitat es mantinguen legalment coaccions, discriminació i desatenció a ciutadans per pretendre usar la seua llengua pròpia.

Per aquest motiu, recordaren, irromperen a Madrid en plena campanya electoral per a presentar el document de compromisos Pluralidad lingüística: libertad, igualdad y democracia. « Va ser la conseqüència d’una reflexió conjunta derivada de la necessitat de posar damunt la taula compromisos polítics concrets que, davant de les amenaces, serviren per a donar seguretat, garanties i ple reconeixement en l’Estat a totes les llengües pròpies. Davant de les amenaces hem d’afirmar que cap grup humà és superior a un altre per cap raó, tampoc per raó de llengua, i que és l’Estat el que ha d’adaptar-se a aquesta realitat i no a l’inrevés, perquè modifique tot allò necessari per a atendre aquest fet ».

Segons els agents socials « un Estat ha de ser excloent envers totes les discriminacions siga quina siga la seua raó, també lingüística», per la qual cosa «si de veres es volen avanços en la democràcia i en el reconeixement de drets humans, cal que marque la diferència amb eixos partits que ataquen la pluralitat i la diferència en totes les formes possibles, també la lingüística. Per tot això, els partits han de prendre compromisos concrets » han afegit. Tal com vam dir fa unes setmanes, « els partits no poden ser mers espectadors davant les amenaces que estan realitzant per a posar en marxa mesures que impossibiliten i retallen/escurcen el dret de viure en les nostres llengües. És el moment d’implicar-s’hi ».

Els agents socials creuen que es donen les condicions adequades per a capgirar tot allò referent a la garantia dels drets lingüístics de la ciutadania. « Per fer-ho vam presentar una proposta amb sis compromisos concrets que poden dur-se a terme des de demà mateix, si realment existeix una voluntat política de construir una societat les bases de la qual siguen la llibertat, la igualtat i la democràcia. És a dir, una societat sustentada en la diversitat lingüística », han afegit.

A més, els agents socials creuen que els compromisos marcats en la proposta han sigut avalats tant en les Recomanacions del Comitè de Ministres com en les del Comissió d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en l’últim informe sobre el compliment de la Carta per part de l’Estat.

[Font: http://www.racocatala.cat]