Després de publicar ‘Joventut sense Déu’, ara Editorial Fonoll ens brinda ‘Un fill del nostre temps’, en traducció d’Anna Soler Horta

Ödön von Horváth

Escrit per Anna Carreras i Aubets

Traduïda per primera vegada al català de la mà d’Anna Soler Horta, Un fill del nostre temps, del dramaturg i novel·lista austrohongarès Ödön von Horváth (1901-1938) és una de les grans apostes de l’editorial Fonoll, segell incombustible radicat a Juneda. En origen, la novel·la va ser escrita l’any 1937 en l’exili parisenc de von Horváth i es va publicar l’any 1938, poc després de la mort del seu autor qui, juntament amb Bertolt Brecht, és un dels clàssics del drama en llengua alemanya del segle XX. El nazisme, és clar, va titllar la seva obra de “nociva” i “indesitjable”.

Un fill del nostre temps narra la història d’un jove desesperat que troba un sentit vital allistant-se a l’exèrcit en una època de crisi profunda. Resignat i mecànic, el protagonista soldat segueix les normes sense queixes ni preguntes. El drama està servit”: Horváth s’inspira, al passatge de la guerra, en les macabres proves bèl·liques que l’exèrcit nazi, a través de la Legion Condor, va fer al País Basc, recordat sobretot pel bombardeig de Guernica, però en el qual també hi va participar la infanteria. L’autor ironitza sobre aquests “voluntaris valents”, que en realitat eren soldats perfectament equipats enviats pel III Reich, per molt que les propagandes nazi i franquista ho van intentar silenciar i sempre ho van negar.

Seducció i manipulació de tota una societat aturada i col·lapsada pels esdeveniments que, ben mirat, arriba fins als nostres dies. L’augment de les ideologies totalitàries a dia d’avui fa que, malgrat la distància històrica i el context dissemblant, el lector d’Un fill del nostre temps pugui reconèixer-se en aquesta mena de submissió involuntària, propiciada per la fragilitat i la incertesa a què ens aboca la història. El feixisme arrela com un virus i aprofita les crisis per escampar-se: l’individu no compta, només compta la pàtria, l’ideal més elevat, allò que ho absorbeix tot. El protagonista, fanàtic de l’ideal totalitari, pensa que envair un país és quelcom semblant a un honor.

Llegim una època en què l’individu no té cap protagonisme, és vulnerable a uns deliris del poder que anul·len qualsevol identitat.

A la seva novel·la anterior, Joventut sense Déu, també publicada per Fonoll, l’autor ja avisava dels perills del nazisme. Enmig d’una trama de novel·la negra i policíaca, el protagonista, un professor, desvetlla les seves inquietuds envers una societat passiva i tediosa que obeeix de manera automàtica les premisses perverses que professen els mitjans de comunicació manipulats pel poder: “Els nois llegeixen de tot. Però només llegeixen per riure-se’n. Viuen en un paradís d’estupidesa, i el seu ideal és el menyspreu”. Enemic de qualsevol totalitarisme, Horváth reflecteix als seus llibres una biografia caracteritzada pel nomadisme i el multilingüisme. D’aquí que la seva obra literària recreï tota mena d’usos lingüístics com a element articulador comú, ja sigui el dialecte vienès al teatre o el llenguatge militar en novel·les com Un fill del nostre temps.

La trama, perfectament organitzada, precisa i detallada casa amb el narrador en primera persona, el qual no només descriu els fets que viu i que veu, sinó que dialoga amb ell mateix en un aprofundiment psicològic de primer nivell. El lector llegeix la tragèdia d’un jove del seu temps, sense feina, sense menjar, obligat a escollir on el mal aparenta ser el bé i la injustícia, la forma més justa de viure. Llegim una època en què l’individu no té cap protagonisme, és vulnerable a uns deliris del poder que anul·len qualsevol identitat. La crònica fidel del seu temps fa d’Un fill del nostre temps un retrat de la manipulació del llenguatge, també carregat d’ideologia. Éssers susceptibles de ser titelles d’un feixisme terrible que l’autor no es va cansar de vituperar.

[Font: http://www.nuvol.com]