Com es diu flexitarian en català?

En català, les persones que segueixen un règim alimentari bàsicament vegetarià que inclou el consum esporàdic de carn i peix s’anomenen flexivegetarians o, secundàriament, flexitarians. I el règim alimentari que segueixen s’anomena flexivegetarianisme o també, secundàriament, flexitarianisme.

Les formes flexivegetarià | flexivegetariana es construeixen afegint el segment inicial de l’adjectiu flexi(ble) a la base vegetarià | vegetariana, per imitació d’altres denominacions del mateix àmbit, com ara apivegetarià o lactovegetarià, amb la diferència que api- i lacto- són formes prefixades d’origen culte i flexi-, no. Flexivegetarianisme, al seu torn, és un derivat de flexivegetarià amb l’afegiment del sufix -isme.

Des del punt de vista del concepte, un flexivegetarià no és un vegetarià flexible, no és un tipus de vegetarià, ni el flexivegetarianisme és un vegetarianisme d’estar per casa. Tot i que la base de la seva dieta són els aliments d’origen vegetal, que en conformen el gruix, els flexivegetarians consumeixen carn i peix, encara que sigui de manera escassa i esporàdica. Els aliments d’origen animal són part de la norma en la seva alimentació, no l’excepció.

Aquestes són les formes preferents que va aprovar el Consell Supervisor com a alternatives catalanes als manlleus de l’anglès flexitarian i flexitarianism. Complementàriament, també es consideren adequats els calcs flexitarià | flexitariana (formats per la truncació dels mots flexi(ble) i (vege)tarià) i flexitarianisme (derivat de flexitarià | flexitariana), ja que són formes àmpliament documentades i reconegudes en l’àmbit per a referir-se a aquests conceptes.

Trobareu les fitxes completes d’aquests termes a la Terminologia de les tendències alimentàries i al Cercaterm. Si us interessen, a més, els criteris aplicats pel Consell Supervisor, consulteu la Neoloteca.

[Font: http://www.termcat.cat]