Internet i les xarxes socials han provocat un canvi d’hàbits socials que van més enllà de la introducció de dispositius a la nostra vida. És ben cert que ja pràcticament ningú utilitza les cabines telefòniques, els mòbils les han desplaçat; o que el fet d’enviar una carta o una postal ja és més anecdòtic que habitual, el correu electrònic és molt més ràpid. Tampoc mirem la televisió pendents de la graella, ni utilitzem mapes en paper que cal desplegar i plegar per utilitzar i guardar. I tampoc parlem igual. Hem ampliat el vocabulari de la nostra llengua o han arribat neologismes que ha desplaçat mots que ja formaven part del català en l’àmbit de la tecnologia?

“En el sector de les TIC, la frontera entre la terminologia especialitzada i la divulgació és prima. És un àmbit que ens afecta a tots i hi ha la necessitat d’incorporar nous conceptes, sobretot quan es parla de conceptes d’actualitat”, assenyala la cap de projectes del TERMCAT, Marta Grané. Un exemple clar prové de la ciberseguretat, on el terme ransomware fa un temps que va apareixent a l’espectre mediàtic i que va acabar d’arribar de forma massiva amb la notícia de l’atac a l’Hospital Moisès Broggi a principis de novembre. En aquest cas, la proposta que es va fer des de l’organisme va ser programari de segrest.

Com s’incorporen els nous termes?

Quan es detecta un anglicisme, hi ha tres mecanismes per introduir-lo al català: “Agafar-lo perquè no hi ha alternativa, com pot ser web o blog; adaptar la grafia, com és el cas de xat o bàner; o buscar una alternativa pròpia, com ha passat amb els calcs galeta (cookie) o telèfon intel·ligent (smartphone), o amb creacions pròpies com compromís (engagement) i autofoto (selfie)”.

Mitjançant el segon sistema han sorgit youtuber o instagramer, pronunciats amb l’última síl·laba tònica, “que han adoptat el sufix –er que en català vol dir aficionat”, apunta Grané.

L’adaptació al català es pot fer adaptant la grafia, buscant una alternativa o amb creacions pròpies

Sovint conviuen els mots en anglès i català a l’hora d’esmentar un concepte. Aquesta situació es dona sobretot quan ha arrelat, com és el cas d’online i en línia. També és un episodi habitual als mitjans, que usen totes les fórmules com a sinònims, i en el cas de les pàgines web, on es busca un bon posicionament en els cercadors amb l’ús de la paraula en el seu idioma originari.

Consultar els neologismes i manlleus

Per facilitar la incorporació dels nous conceptes en català, la Direcció General de Política Lingüística i el TERMCAT han recollit els 50 termes més utilitzats al món digital seguint criteris d’actualitat, de representativitat i de difusió amb l’objectiu de posicionar el català com un idioma d’ús en l’àmbit tecnològic.

La llista inclou termes com transmèdia, que fa referència, segons indica la guia, a la “història que es comunica a través de diversos mitjans, expandint-ne els continguts segons les característiques de cada mitjà”. També s’hi pot trobar l’adjectiu connectat-ada, per parlar de la “indumentària que incorpora prestacions tecnològiques avançades”; és a dir, l’equivalent a wearable. O ludificació, el mot correcte per traduir gamification.

Més enllà d’aquesta guia, el mateix TERMCAT compta amb un cercador perquè els internautes puguin consultar-hi els seus dubtes. Com es diria “fer un post a Facebook”? En aquest cas, l’eina recomana utilitzar publicació. A més a més, a la pàgina web de l’organisme es poden consultar diversos diccionaris especialitzats. S’han treballat per temàtiques, de manera que hi ha reculls per a videojocs, visualització de dades, ciberseguretat o robòtica industrial, entre altres. Cadascun d’ells compta amb fitxes terminològiques dels principals conceptes de cada àrea.

 

[Font: http://www.racocatala.cat]