imatge de menjar per emportar

Com si no hi hagués hagut estiuet de Sant Martí, estem vivint una tardor tan reclosa que no és que no sortim gaire de casa, és que no sortim de les tecles i les pantalles. Aquesta immobilitat ho ha envaït tot, i fins i tot un acte tan quotidià com anar a comprar o fer el dinar ens costa, ens fa mandra. Si a la mandra de posar-se el davantal hi sumem l’esperit positiu de donar negoci als restaurants que han hagut de tancar tantes setmanes aquest fatídic i covídic any, ho tenim servit en safata: demanem menjar per emportar.

Ja fa anys que els del TERMCAT baixem al bar de sota i demanem a la Marina un cafè o un entrepà per emportar-nos, però aquest 2020 és l’any de la gran expansió de la plaga de l’anglicisme takeaway. Quan un menjar o una beguda se serveix expressament perquè es pugui consumir fora de l’establiment on es ven, diem que és un menjar o una beguda per emportar o per emportar-seper endur o per endur-se. I si necessitem especificar què s’ofereix per ser emportat o què ens emportem, les possibilitats es multipliquen: menú per emportar-se, esmorzar per endur-se, cafè amb llet per emportar o sucs acabats d’esprémer per endur.

I un altre dia ja parlarem dels residus que genera aquest sistema i la manera de reduir-ne l’impacte ambiental.

Trobareu la fitxa d’aquest terme, amb la definició i equivalents en altres llengües, al Cercaterm i a la Consulteca.

 

[Imatge: CC-BY 4.0 – font: http://www.termcat.cat]