El poeta Joan Puigdefàbrega i l’editorial Lleonard Muntaner han recuperat per al públic en llengua catalana el poeta gallec Manoel Antonio (1900-1929).

Manoel Antonio

 

Escrit per Josep Hernàndez Tresserras

Professor de llengua catalana i literatura. Impulsor del cicle Poesia als barracons.

De quatre a quatre i altres textos està format per l’únic recull de poemes de l’autor publicat en vida, De catro a catro, amb l’afegit d’una dotzena de poemes editats pòstumament i una prosa titulada Prólogo de un libro de poemas que ninguén escribeu“.

Afiliat des de ben jove al nacionalisme gallec i afí a l’anarquisme, Manoel Antonio és autor d’un manifest anomenat Máis alá [Més enllà], en què es desmarca dels corrents dominants a la poesia gallega (i dels autors que es decanten pel castellà o el bilingüisme) i rebutja la imitació de l’avantguardisme europeu del moment, en benefici de la llibertat creativa. La passió pel mar de Manoel Antonio el duu a estudiar nàutica i a embarcar-se en travessies transatlàntiques. Malalt de tuberculosi, mor abans de complir trenta anys.

Joan Puigdefàbrega, oceanògraf de professió, poeta i traductor, premi Gabriel Ferrater amb Deshora (Edicions 62, 2017), autor dels reculls Antilles (Lleonard Muntaner, 2010) i Casa Nostra (Tinta invisible, 2013), escrits arran de navegacions diverses, ja havia traduït obra d’un altre explorador d’amples horitzons, l’arqueòleg, etnògraf, metge naval, escriptor i poeta bretó Victor Segalen, l’Assaig sobre l’Exotisme: Una estètica de la diversitat (Lleonard Muntaner, 2015).

El postfaci de De quatre a quatre i altres textos ens informa de les primeres edicions de poemes de Manoel Antonio en llengua catalana: “El 1979 Joan Barceló i Cullerés [dibuixant, poeta i autor de narrativa juvenil, mort sobtadament el 1980 als 24 anys] en va publicar la primera versió completa en català, que avui és gairebé introbable. Abans havien aparegut versions d’alguns poemes en antologies de poesia gallega de la mà de Tomàs Garcés […] als anys cinquanta, i de Josep M. Llompart el 1976.”

De catro a catro. Follas sin data d’un diario d’abordo consisteix de fet en la crònica d’un viatge en clau al·legòrica, entès com la vida mateixa.

El títol De quatre a quatre fa referència possiblement a les guàrdies de quatre hores que calia fer en un vaixell. Un dels dinou poemes agrupats sota aquell títol s’anomena precisament ‘Guàrdia de 12 a 4’. Hi prenen protagonisme la nit i el cel estelat. Tot d’una, la foscor i la quietud poden arribar a ser de tal magnitud enmig de l’oceà que no queda cap més empara o guia que la dels astres, que sembla que menin a un enllà inconegut (“S’han extraviat les passes de la Mar / pels viaranys del vent desertor / I hem perdut per la popa / desamarrats els remels // Ens hem anat transbordant en el cabotatge de les constel·lacions.”

A propòsit de la paraula “remels”, és interessant la nota següent del traductor: “ha estat un repte trobar correspondència en català al vocabulari marítim gallec, més encara tenint en compte la precisió amb què l’empra Manoel Antonio. Per exemple, el gallec “ronsel” per dir el rastre d’una barca no té un sol equivalent en català. La gent de mar, sobretot la de més edat, no utilitzaven el castellanisme “estela” sinó diferents expressions (“les aigües”, “els remels”, “el llistar”…), i hem anat triant la que semblava més dient a cada vers.”

De catro a catro. Follas sin data d’un diario d’abordo, títol sencer del recull dels dinou poemes publicats en vida de Manoel Antonio, consisteix de fet en la crònica d’un viatge en clau al·legòrica, entès com la vida mateixa.

Al final del viatge, en el poema ‘Adeu’, es produeix un desdoblament: “aquell altre jo / que se’n va en el veler”. Desdoblament que és present també, en un to menys transcendent, més irònic, en el Pròleg a un llibre de poemes que ningú no ha escrit ” (i en un parell de poemes de Viladomar): “Vull al pròleg desprestigiar l’autor d’aquest llibre.” Publicat de primer com a article en un diari, aquest text en prosa és ple de perles. En cito unes quantes: “algú ja l’ha etiquetat de ‘separatista de l’acció literària’”; “la seva única pàgina romàntica és el suïcidi del seu sentimentalisme”; o aquesta altra: “la gent per a qui el ‘prestigi’ té prestigi no hauria de llegir aquest llibre”.

Celebrem, doncs, la publicació de De quatre a quatre i altres textos de Manoel Antonio en traducció catalana de Joan Puigdefàbrega. La poesia és una experiència estètica i la literatura és una forma de la felicitat.

 

[Font: http://www.nuvol.com]