Què té el budisme que arrossegui, ara, tantes persones? És una de les qüestions principals que s’abordaran a la darrera sessió del cicle de Diàlegs d’Espiritualitat de Pedralbes, aquest dijous a les 19h

El Buda de Kamakura

Escrit per Anna Hernàndez i Garriga

En una època en què, especialment al món occidental, la secularització assoleix el punt més àlgid de la història, hi ha una religió que augmenta de manera exponencial: el budisme. En poques dècades, a Barcelona s’ha passat de tenir un centre budista -concebut com una mena d’extravagància- a tenir-ne, avui en dia, més d’una cinquantena.

Què té el budisme que arrossegui, ara, tantes persones? És una de les qüestions principals que s’abordaran a la darrera sessió del cicle de Diàlegs d’Espiritualitat de Pedralbes, que se celebrarà el proper dijous dia 14 al monestir de Pedralbes (tot i que l’assistència del públic i la premsa serà en format virtual a través del canal de YouTube de l’Institut de Cultura.

La sessió del dijous pren per títol “El Budisme:  una  moda?”. Mar Rosàs, comissària del cicle, explica el sentit d’aquest nom. I és que l’objectiu no és convèncer ningú sobre que el budisme és la opció a escollir en un moment de desafecció religiosa i política com aquest, sinó posar en valor diverses qüestions sobre si el budisme és una tendència que canvia la vida de les persones o si només serveix per canalitzar l’estrès per poder seguir amb les vides hostils i estressants d’aquestes mateixes persones.

D’aquesta manera, Rosàs explica que “el que més ens interessa és descobrir, a través d’aquest diàleg, quina funció juga el budisme entre les persones que s’hi converteixen. La dicotomia entre si és una forma d’alliberament respecte situacions complicades o si, ans el contrari, el budisme acaba sent un aliat tàcit d’un neoliberalisme individualista”. Són les dues opinions contradictòries que sostenen avui els sociòlegs.

Aquesta vegada els convidats al diàleg són Raquel Bouso, professora del Departament d’Humanitats de la UPF, especialista en filosofia japonesa i budisme, presidenta de la European Network of Japanese Philosophy (ENOJP), i Mar Griera, professora de sociologia, vicedegana de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB i directora del grup de recerca ISOR, especialitzat en sociologia de la religió.

Rosàs assegura que ni l’una ni l’altra tenen una ideologia marcada pel que fa a la dicotomia anteriorment exposada. Ambdues estan amplament documentades sobre la història del budisme i han mantingut contactes amb moltes persones que viuen el budisme de maneres paral·leles.

Quan comença l’interès pel budisme? Per què es produeix enmig d’una forma de vida pròpia del capitalisme avançat? Recórrer al budisme pot ser una forma de resistència contra determinats ordres destructius? La darrera sessió del cicle d’enguany celebrada aquest proper dijous resoldrà totes aquestes qüestions i d’altres. Serà a les 7 de la tarda i té un cost de 3 euros. Les reserves per a les places virtuals, que són limitades, s’han d’efectuar a través de l’adreça de correu reservesmonestirpedralbes@bcn.cat.

 

[Font: http://www.nuvol.com]