Un comitè parlamentari anuncia que requerir l’ús d’idiomes com el tibetà o l’uigur a l’escola és “inconstitucional” · La decisió s’emmarca en la política de reforçament del nacionalisme xinès, impulsada per Xi

L'exili tibetà es manifesta per l'alliberament de l'activista lingüístic Tashi Wangchuk.

L’exili tibetà es manifesta per l’alliberament de l’activista lingüístic Tashi Wangchuk.

La pressió a la Xina contra l’ús de llengües com el tibetà, l’uigur o el coreà s’agreuja cada cop més, amb les escoles com un dels camps de batalla. Ara, les autoritats xineses han anunciat que les normes que permetien l’ús d’idiomes minoritzats a les classes són inconstitucionals.

El progovernamental Global Times es fa eco de les paraules del cap de la Comissió d’Afers Legislatius del Parlament xinès, Shen Chunyao, qui la setmana passada va donar explicacions sobre l’afer. Segons el diari, “algunes normes locals” que permeten l’ús “de llengües ètniques” no s’adiuen amb “l’ordre” de la Constitució xinesa de “promoure el putonghua”, o xinès estàndard.

La mesura està afectant les escoles del Tibet, Turquestan Oriental i Mongòlia del Sud, així com diverses regions amb altres llengües minoritzades, com Yanbian, on es concentren els descendents dels coreans que s’hi van instal·lar durant els segles XIX i XX.

Aquest reportatge del Globe and Mail reporta el cas d’una escola de Yanji, ciutat de Yanbian, on des d’aquest curs el coreà s’ha deixat d’emprar com a llengua vehicular. L’idioma només s’utilitza ara en la classe de coreà. Per a la resta, tot és en xinès.

Radio Free Asia recull que la mateixa situació està tenint lloc al Turquestan Oriental, o Xinjiang Uigur, almenys en un comtat on el 97% de la població és uigur.

I el setembre passat, van tenir lloc protestes populars a Mongòlia del Sud, o Mongòlia Interior, quan els estudiants van saber que tres assignatures que abans s’impartien en mongol passarien a ensenyar-se en xinès.

L’oficina que el govern tibetà a l’exili manté a Ginebra, per la seva banda, denuncia que no només el putonghua està reemplaçant el tibetà com a mitjà d’instrucció a les escoles, sinó que les autoritats xineses estan prohibint que els monestirs budistes ensenyin l’idioma als infants durant les vacances.

El centre del PEN dels Estats Units denuncia que les autoritats xineses fa anys que estan reduint l’ensenyament en llengües minoritzades com el tibetà, el mongol o l’uigur, que fa només cinc anys tenien una presència més significativa a les aules. Aquest informe de Human Rights Watch recull com el pes del xinès al sistema educatiu s’incrementa curs rere curs.

“És un altre cop greu a l’educació en llengua materna, per no esmentar els drets culturals, lingüístics i a la diversitat”, denuncia Maya Wang, investigadora principal de Human Rights Watch. “Des de l’ascens al poder del president Xi Jinping, i la seva visió de construir un ‘somni xinès’ hanoèntric, el seu govern ha marginat aquestes llengües a l’escola”. Wang afegeix que aquesta política viola els drets recollits en la Convenció dels Drets dels Infants, que la Xina va ratificar el 1992.

El projecte polític de Xi es fonamenta, entre altres, en el reforçament d’una identitat nacional xinesa única, que exigeix l’assimilació de totes les nacions i pobles situats dins de les fronteres de la República Popular. Els camps de reeducació del Turquestan Oriental des de 2017 o els camps de treball al Tibet des de 2019 són part d’aquesta política assimiladora.

L’activista Tashi Wangchuk surt de presó

Per haver protestat contra aquest estat de les coses, l’activista tibetà Tashi Wangchuk va ser detingut el gener de 2016 i condemnat a cinc anys de presó per “incitació al separatisme”. El seu advocat, Liang Xiaojun, ha anunciat que l’home ha sortit de presó. Tot i així, el lletrat no ha pogut confirmar si Tashi és completament lliure, o les autoritats el mantenen sota determinat règim de vigilància.

El centre del PEN dels Estats Units ha celebrat la sortida de presó de l’activista i ha insistit en la “injustícia” patida per l’home. “Parlar la pròpia llengua no és cap crim, ni tampoc ho és defensar-ne l’ús pacíficament”, ha dit l’organització. “Demanem a les autoritats xineses que aturin la criminalització dels defensors de les llengües”.

Hi ha altres persones empresonades pels mateixos motius. Un cas que ha transcendit és el del monjo Sonam Palden, detingut el 2019 per haver publicat a la plataforma WeChat un poema sobre la marginalització de la llengua tibetana.

 

[Foto: Students for a Free Tibet – font: http://www.nationalia.cat]