Primera documentació: 11/12/1994

Tipus manlleu del portuguès
Contextos El compositor i pianista brasiler […] està considerat el pare de la bossa nova, l’estil suau i càlid que va conquerir el món a partir dels anys 60. [Punt Diari, 11/12/1994]
Tot acompanyat d’una decoració colonial caribenya, jazz i bossa nova i personal amable i elegantment vestit amb camises caribenyes. [La Vanguardia, 10/02/2018]
Observacions El sintagma bossa nova en portuguès vol dir literalment ‘estil nou’, però se sol traduir per nova onada i designa un gènere musical de la música popular brasilera derivada de la samba i amb una forta influència del jazz. Aquest gènere va ser promogut a finals dels cinquanta del segle xx per una generació de músics entre els quals destaquen João Gilberto o Vinícius de Moraes, autor, juntament amb Antônio Carlos “Tom” Jobim, de la famosa “Garota de Ipanema” (1962), que ha estat versionada en diferents llengües i per cantants tan diversos com Frank Sinatra, Jarabe de Palo, Peggy Lee o Amy Winehouse.La bossa nova es basa en una instrumentació simple i un ús elegant de les dissonàncies, cosa que va ajudar a desenvolupar un llenguatge propi d’un lirisme íntim molt característic. Es considera que la bossa nova va acabar el 1965 al I Festival de Música Popular Brasilera on es va presentar la cançó “Arrastão”. Tanmateix, el final cronològic no va significar l’extinció estètica de l’estil, que ha estat una referència ineludible per a generacions posteriors de músics i el seu llegat, que ha deixat peces que es consideren joies de la música nacional brasilera, com “Eu sei que vou te amar”, “Coisa mais linda” o “Desafinado”, a més de la ja esmentada “Garota de Ipanema”.

 

 

[Font: neolosfera.wordpress.com]