Primera documentació: 11/09/1991

Tipus manlleu del francès
Contextos
Per l’expressió totalment despectiva de patois es referia a totes les llengües (bretó, català, fràncic, alsacià, basc, cors, flamenc, occità) parlades dins l’Estat francès. [Avui, 5/04/1995]
Repeteixo: potser no hi ha res a fer i el català s’ha d’anar galleguitzant irreversiblement cap a un patois del castellà. [Avui, 11/08/2020]
Observacions
A l’Estat francès sovint s’ha fet servir el terme patois per designar qualsevol llengua que no és el francès. Així, aquesta expressió servia per denominar l’occità, el bretó, el basc, el català, etc., tal com il·lustra el primer context. Es tracta, per tant, d’un terme despectiu que respon a una política lingüística centralista per part de la República francesa, que únicament ha promogut el francès, l’única llengua oficial de l’Estat. L’ús d’aquest mot ha transcendit el francès i també s’ha usat en altres llengües, com en català, fins al punt que és un terme força usat en sociolingüística, però sempre amb connotacions negatives.

 

 

[Font: neolosfera.wordpress.com]