Parlem amb Víctor Obiols, el poeta inicialment escollit per traduir Amanda Gorman.

Amanda Gorman

La poeta Amanda Gorman

Escrit per Gerard E. Mur

El poeta i traductor Víctor Obiols ha denunciat que l’agència literària de la poeta Amanda Gorman l’ha vetat com a traductor al català d’El turó que enfilem (Univers). En una entrevista a El Món a RAC1, Obiols ha explicat que des d’Univers van comunicar-li que l’editora nord-americana de Gorman creia que el seu perfil “no s’ajustava” al que buscaven per a la traducció de l’obra. “Potser es pensen que una traductora al català que sigui negra —segurament amb arrels a l’Àfrica Occidental i criada a Catalunya— tindrà molt més en comú amb una afroamericana de Los Angeles, model i llicenciada a Harvard”, ha escrit Obiols al seu perfil de Twitter. Després del veto, Univers ha confirmat que busca un nou traductor de l’obra. El llibre ja té fitxa al web de l’editorial.

L’editorial, dirigida per Ester Pujol, va anunciar el febrer passat, a través de les xarxes socials, que el 8 d’abril publicarà una edició bilingüe d’El turó que enfilem. La publicació inclourà un pròleg de la presentadora, comunicadora i actriu Oprah Winfrey. Després de la sortida d’Obiols, la voluntat —assegura Pujol— és mantenir la data de publicació. El turó que enfilem és el títol del poema (The Hill We Climb) que Gorman va recitar durant el jurament de Joe Biden i Kamala Harris el gener passat. Obiols, per cert, ja havia acabat i lliurat la traducció de la peça. Als Països Baixos, Marieke Lucas, el traductor no binari escollit inicialment, ha decidit abandonar la traducció després de veure l’enrenou que ha generat la seva elecció. L’agència literària de Gorman demana que, “preferiblement”, la traducció la signi una dona jove, negra i activista. La premsa internacional també s’ha fet ressò de la polèmica catalana. N’han parlat a La Presse o Digis Mak. Univers també va anunciar que durant la tardor vinent publicarà el primer poemari oficial de Gorman, que als Estats Units apareixerà al setembre amb el títol The Hill We Climb & Other Poems. L’edició castellana, de Lumen, la signa l’escriptora madrilenya Núria Barrios.

Obiols explica que Univers va proposar-li la traducció de Gorman fa cosa d’un mes. Ell va acceptar i, tot seguit, l’agència literària de la poeta va demanar el seu currículum. Van veure que és un professional competent i van donar l’aprovació. Obiols tradueix The Hill We Climb, lliura la feina i arriba el gir. No és el “perfil adequat”, diuen des de l’agència, que ja estava gestionant l’enrenou de la traducció neerlandesa. Univers —diu Obiols— pagarà la feina feta encara que no es publiqui. El traductor s’ha sentit “decebut”; ara, però, la decepció “ja gairebé ha passat”. “Els requeriments que ha de complir el perfil del traductor no invaliden la feina que he fet. Ja m’han dit que tot això no té res a veure amb la meva competència”, assegura. “La traducció, que em va quedar força bé, es quedarà al calaix”.

Sobre Gorman i la seva poesia, diu: “Em va semblar fantàstica quan la vaig veure a la investidura. Em va fer il·lusió que em truquessin per oferir-me la traducció. No és una poesia de la meva corda. És més aviat una poesia de performance. Té un to una mica pamfletari. Un to planer i popular. És poesia del poble. Per ser poesia de performance, però, té qualitat”. “Univers ha fet la campanya ja. I amb publicitat gratuïta. El merder farà que venguin els 5.000 exemplars previstos de la primera tirada”, afegeix. I continua: “El debat de fons l’ha de fer gent autoritzada. Analitzar un cas com aquest és molt delicat. L’equilibri de lluites i desigualtats, però, no es pot convertir en un desequilibri. Aquest cas és la ressaca d’altres coses, de greuges històrics”.

“És una contradicció, però, que es rebutgin traductors blancs i massa grans quan ella va recitar durant el jurament de Biden, que és un president blanc i del Partit Demòcrata, que no és pas un partit de castristes o anarquistes. Pots fer el joc al president, però no pots tenir un traductor blanc. Jo, a més, també pertanyo a una minoria, una minoria lingüística. Tenim una llengua maltractada durant segles. Una cosa no té a veure amb l’altra, però si hem de parlar de causes, d’opressions, aquí en patim una”, sosté el poeta.

Obiols diu que queda “perplex” davant d’aquest tipus de “reaccions ideològiques que fan més mal que bé”. “La ideologia que defensen no queda ben parada. S’agafen a uns paràmetres dogmàtics que trobo primaris, sectaris. La discriminació positiva, de vegades, acaba sent negativa. Una cosa és equilibrar i una altra és desequilibrar-ho tot per l’altra banda. No els faria cap mal que jo signés la traducció de la poeta. És un tema molt complex, però. Jo m’he trobat en un foc creuat. Ningú posava en dubte que jo estigués capacitat per traduir. Soc, però, un home occidental, cristià i potser massa gran. I això és el que els afroamericans i altres comunitats han hagut de sentir durant dècades: “Potser saps fer-ho, però ets dona i ets negra”. És terrible”.

Obiols, que ha estat contactat per France Presse, la CNN o La Stampa, diu que “el canvi de traductor té una transcendència”. “No pas perquè sigui una traducció al català, sinó per tot el que hi ha al darrere. És una polèmica molt seriosa. Una polèmica vinculada a la discriminació de gènere i de raça. A Amèrica, els últims anys, els moviments discriminatoris han viscut un rebrot, atiats pel trumpisme, sobretot. El que ha passat amb la traducció forma part d’una acció política de gran abast, la de les causes afirmatives i la discriminació positiva, que als Estats Units existeix des de fa temps, des de la lluita pels Drets Civils dels anys seixanta, i crec que aquí, a Europa, no s’entén prou bé. Gorman va ser escollida com a figura simbòlica, per ser negra, dona i jove, en aquest ordre. I és respectable que vulguin allargar aquest simbolisme amb la traducció. No és un problema de traducció literària, és un problema de traducció cultural”.

El traductor mirarà de contactar amb Gorman per explicar-li el cas: “No sé fins a quin punt és conscient de tot aquest embolic. Tampoc crec que sigui una manipulació exclusiva de l’agència. No ho sé; m’estranyaria. M’agradaria poder-ho parlar amb ella directament”. “Defenso, evidentment, la idea que la traducció basteix ponts entre cultures, però hem d’entendre el fenomen globalment”, conclou el poeta, que abocarà l’enrenou en una cançó: “L’escriptora holandesa ha respost amb un poema; jo n’escriure una cançó. Serà la meva manera de protestar. Com deia, però, no vull ser llenya d’aquest foc. Tot es polaritza. Jo estic on he estat sempre. No crec que pugui fer declaracions autoritzades. No soc ni antropòleg ni sociòleg”.

Víctor Obiols és poeta, traductor (de Shakespeare o Wilde), músic i professor d’escriptura. Versos i contracantsD’un juny dur i Dret al miracle (Premi Carles Riba 2015) són els seus poemaris més destacats. Musicalment, Obiols és conegut com a Víctor Bocanegra. L’últim disc que ha editat és Poesies de Broadway (Quadrant Records). El poeta i traductor és autor de Núvol. Podeu llegir els seus articles en aquest enllaç.

[Font: http://www.nuvol.com]