Pasmens, serà lo president de la cambra que decidirà quora es necessari de passar a l’espanhòl

Desenant, los deputats del Parlament d’Astúrias poiràn pas parlar sonque en asturian. Lo burèu de la cambra regionala a decidit que deuràn tornar dire lors parladisses en castelhan s’un dels deputats ispanofòns se planh d’aver pas comprés.

Pasmens, serà lo president de la cambra que decidirà quora es necessari de passar al castelhan. Curiosament, los qu’an votat en favor d’aquesta règla son los membres del burèu del Partit Socialista e d’Esquèrra Unida del temps que los drechistas s’abstenián —es lo cas de Ciudadans— o votavan contra, los del Partit Popular.

Una lenga protegida mas non oficiala

L’asturian fa partida d’una lenga romanica dicha asturleonés qu’en mai d’Astúrias se parla dins las províncias de Leon e Zamora, dins qualque val de la zòna de Cantàbria e en qualque endrech d’Extremadura. E mai, dins l’encontrada de Miranda, dins lo nòrd-èst de Portugal, es lenga oficiala amb lo nom de mirandés e una grafia subsidiària de la portuguesa.

Per quant al galèc-asturian, apelat localament eonaviego, es parlat dins la zòna occidentala d’Astúrias al lindal amb Galícia. L’Acadèmia de la Lenga Asturiana lo considèra coma una lenga pròpria e diferenciada del galèc, mas l’Acadèmia Galèga lo vei ela coma una varianta del galèc.

L’asturian ten una cèrta proteccion en Astúrias dempuèi 1998 gràcias a la Lei d’Usatge e de Promocion de l’Asturian. Mas las associacions que defendon la lenga denóncian que l’administracion contraven sovent a aquela lei. En mai d’aquò, planhon que los dreches lingüistics que prepausa la lei sián fòrça limitats.

Pr’aquò, l’asturian e l’aragonés son pas reconeguts coma lengas oficialas. Si qu’o son lo basco, lo catalan e lo galèc dins lors airals lingüistics e l’occitan en Aran e al Principat de Catalonha.

 

 

[Imatxe: Europa Press – poblejat dins http://www.jornalet.com]