L’obra, publicada per Navona, amb traducció de Jordi Martín Lloret, va guanyar el premi Ciutat de Barcelona de Traducció 2013

Presenten una nova edició de «L’escuma dels dies», de Boris Vian

L’escuma dels dies, una història d’amor de les que es recorden sempre, conta com es troben, s’enamoren i lliguen les seues vides Colin i Chloé, dos joves que viuen encalçant la part lluminosa de la vida. La parella d’enamorats viu entre amics, jazz i tot de personatges animats per les millors intencions, siguen humans o animals, com ara el ratolí gris.

Vian, que va escriure la novel·la en dos mesos, de març a maig del 1946, la va presentar al premi la Pléiade dedicat a descobrir joves valors literaris el juny del mateix any, però no va guanyar el premi. Malgrat poder-la publicar el 1947, L’escuma dels dies no va obtenir cap èxit, cosa que va decebre molt Vian. Tot i rebre tota mena d’elogis i suport per part de Raymond Quenneau i també de Jean Paul Sartre, el llibre no va arribar al gran públic fins als anys 60, quan Vian ja era mort.

El jovent francés i, a poc a poc, el món sencer es van fer seua la singular història de Colin i Chloé: amor, música, amistat, crítica a les estructures establertes i llibertat. L’obra submergeix el lector en un univers poètic on les lleis són absurdes i implacables, on la mort et pot arribar en el moment més inesperat. Convertit en clàssic des d’aleshores i després que les obres completes de Vian foren publicades per Fayard el 1999, el llibre va entrar a la col·lecció Biblioteca La Pléiade el 2010.

Considerat per Le Monde com una de les deu millors obres literàries del segle XX, és, segons Queneau, «la novel·la d’amor contemporània més punyent».

Boris Vian (1920-1959) va ser un escriptor, poeta, lletrista de cançons, cantant, crític musical, músic de jazz (trompetista) i director artístic francés. Amb formació d’enginyer, va fer també de guionista, traductor, conferenciant, actor i pintor. Va escriure gairebé en tots els gèneres literaris: poesia, documents, cròniques, novel·les, teatre i guions de cinema. La seua producció és una mina d’on encara se n’estan traient manuscrits, en ple segle XXI.

[Font: http://www.laveudelsllibres.cat]