El laboratori fotogràfic VisualKorner presenta una peculiar exposició de Florencia Magalí Figini que empra la tècnica de la clorotípia o del revelat d’imatges fotogràfiques sobre fulles sense química de cap mena.

«Reconstruirnos en un abrazo» © Florencia Magalí Figini

Escrit per Josep Maria Cortina

El laboratori fotogràfic VisualKorner presenta, en el seu espai expositiu del carrer de Balmes de Barcelona, número 354, una mostra fotogràfica que paga la pena conèixer per la seva singularitat. «Hijas del Sol» és obra d’una jove fotògrafa argentina, Florencia Magalí Figini, que viu i treballa a Barcelona des de fa tres anys. La seva proposta és la de reproduir imatges fotogràfiques sense necessitat de químics, utilitzant com a suport fulles de plantes i arbres. Quin és el secret d’aquesta tècnica que practiquen molt pocs fotògrafs i que es coneix amb el nom de clorotípia? Tractarem d’explicar-ho amb brevetat i la major claredat possibles.

La clorofil·la i els pigments vegetals de les fulles les fan sensibles a la llum i a la calor i això permet que sense cap emulsió química que les cobreixi siguin capaces, a través d’un procés molt laboriós, de reproduir amb una notable precisió una imatge fotogràfica. Un cop feta la fotografia amb una càmera (que pot ser tant analògica com digital), la foto s’imprimeix com a positiu en un full d’acetat transparent que es col·loca sobre les fulles seleccionades. S’estableix un íntim contacte entre les dues superfícies comprimint-les amb dues plaques de vidre. I aquí comença llavors l’exposició a la llum del Sol que té una durada variable i molt poc definida.

Com a consideració de caràcter més tècnic és interessant assenyalar que, a diferència del positivat per contacte tradicional, que es fa a partir d’un negatiu, en aquest cas utilitzen un positiu com a font de la imatge. La llum del Sol penetra en les zones clares del positiu i això redueix la coloració de la fulla i deixa una empremta més clara. A la inversa, la llum del Sol penetra menys en les zones més fosques del positiu i les reaccions que es produeixen en la fulla deixen la zona més fosca. Misteris de la biologia expliquen el que podríem anomenar un positivat invers.

«Levedad que me gusta» © Florencia Magalí Figini

El procés d’insolació depèn de l’orientació i de la intensitat del Sol i, per tant, de l’estació de l’any, de la nuvolositat i d’altres condicions climatològiques. I també, és clar, de les propietats receptores de les fulles. Pot durar des d’hores a dies, i no es regeix per normes precises. És un mètode artesanal que es basa en l’experiència i que dona resultats molt variables. Aquí rau la dificultat i l’encant d’aquesta modalitat i experiència fotogràfica.

Un cop fixada la imatge, s’asseca i per millorar la seva conservació, se li pot fer un bany a base d’una solució de parafina o glicerina. Tot seguit, es comprimeix novament entre dues plaques de vidre per evitar que s’arrugui i es mantingui ben llisa. Què s’aconsegueix amb tot aquest complex procés i què podem apreciar clarament en les imatges que ens ofereix la Flor Figini gràcies a una feina tan llarga i pacient?

Doncs unes imatges sobre diferents textures vegetals, on s’aprecien els nervis i els relleus  de les fulles. Uns colors naturals en la gamma d’ocres, entre grisos i marrons, i que mai són iguals; fins i tot, en fulles del mateix arbre. Cadascuna respon diferentment al procés de positivat, i això ens ofereix una notable riquesa de matisos.

«Autorretrato solar» © Florencia Magalí Figini

La temàtica que s’exhibeix en la trentena d’imatges de l’exposició es concentra essencialment en el retrat i el cos femení. La mida de les imatges, que es presenten emmarcades en vidre, és relativament reduït perquè la  majoria estan fetes a partir de fulles de til·ler que són petites. Per augmentar la dimensió, moltes d’elles estan fetes a partir d’un retaule de diverses fulles que se superposen parcialment. També freqüentment la fotògrafa complementa les seves composicions amb afegits d’altres elements vegetals, sobretot pètals de flors que decoren i donen un to de color a les fotos principals.

Estem davant d’una tècnica força inusual que ens transporta en certa manera a imatges de l’antiga fotografia. Però alhora resulta sorprenent la definició i nitidesa que presenten les fotografies que ha aconseguit Figini.

La fotògrafa Florencia Magalí Figini © Josep M. Cortina

La vida d’aquestes fotografies és una altra de les incògnites que ens podem plantejar. Com es pot estimar la seva durada en un raonable estat de conservació? Depèn evidentment de les condicions de conservació però també de la natura de les fulles i dels efectes de la llum rebuda. No hem sabut trobar una resposta convincent a aquesta qüestió.

Aquesta especialitat sí que suposa un simultani amor i dedicació a la fotografia i a la natura que dona uns resultats molt interessants carregats de poesia visual.

Pels que puguin estar especialment interessats per aquesta tècnica fotogràfica està prevista una visita guiada per l’autora a l’exposició el pròxim 5 d’agost a les 18 h que es pot confirmar a la mateixa galeria. També es poden veure altres obres de la fotògrafa als seus comptes d’Instagram:  @clorofilhasdosol i  @fmfigini

 

[Font: http://www.nuvol.com]