Cesc Prat i Jaume Macià publiquen a la Biblioteca del Núvol una conferència inèdita d’Albert Jané, flamant Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Fent ruta entre l’Esquirol i el santuari de Cabrera. Foto: Francesc Macià, 2011
Per Jaume Macià i Guilà i Cesc Prat i Fernàndez
Avui us oferim en format ebook ‘La fascinació dels noms de lloc‘, la transcripció d’una conferència que l’acadèmic de la llengua Albert Jané i Riera va pronunciar el 10 d’octubre del 2006 a la Unió Excursionista de Sabadell (UES) dins el cicle “Toponímia i excursionisme”, organitzat per la Secció Natura i la Secció d’Història de l’esmentada entitat. Ara, en l’avinentesa de la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany a Albert Jané, hem cregut oportú de publicar la seva intervenció, cosa que ha comportat transcriure-la a partir de l’àudio de què disposàvem (i és que Jané, per a exposar el tema, en va tenir prou amb un brevíssim guió al davant!).
La doble condició de Jané, d’amant de la muntanya i d’expert lingüista, va fer que la UES tingués molt d’interès a convidar-lo per parlar de toponímia, però també per conèixer el seu vessant excursionista. I és que, ja de ben jove, s’havia incorporat al Club Muntanyenc Barcelonès, que li va permetre d’entrar en contacte amb aquest àmbit situat a cavall entre l’esport i la cultura, i fer realitat allò de mens sana in corpore sano. No és estrany, doncs, que acabés caminant al costat de qui esdevindria un dels seus millors amics, Jordi Mir, un altre gran excursionista i filòleg, també autor d’excel·lents obres en aquests dos terrenys.
Àvid lector com és de diccionaris, no és estrany que Jané quedi embadalit davant un mapa, i encara més si contempla una panoràmica des d’un punt alterós. I és que un mapa és com un diccionari visual d’un territori.
Certament, Jané ha trescat per bona part de les muntanyes del país (amb alguna incursió als Alps), del Pirineu al Montsant, passant per les serres de la Franja de Ponent. A l’Aneto, posem per cas, hi va pujar tres cops als anys cinquanta, en una època en què, envoltat d’extenses glaceres, pujar-hi tenia quelcom d’èpic. Però no voldríem donar la idea errònia d’un Jané atlètic i prou. El seu objectiu no ha estat mai córrer a fer rècords i sumar cims. Ell és, sobretot, dels qui caminen per conèixer millor el nostre país: la seva orografia i hidrografia, la seva fauna i flora, la bellesa d’una mar de boira, el sospir d’una deu, el silenci dels prats, etc., però sobretot les cases de pagès i la gent que hi malviu, els costums dels pastors… I, d’una manera especial, Jané sent una veritable pruïja per a conèixer i assaborir els noms de cadascun dels elements del nostre paisatge.
Albert Jané repassa, un per un, els cims que s’albiren des d’aquest punt alterós de la serra de Cabrera. Foto: Jordi Moral, 2011
A més a més, àvid lector com és de diccionaris, no és estrany que Jané quedi embadalit davant un mapa, i encara més si contempla una panoràmica des d’un punt alterós. I és que un mapa és com un diccionari visual d’un territori. (I, per cert, de tot això els qui signem el pròleg en podem donar fe: hem tingut la sort de tenir-lo com a company de qui-sap-les rutes.) Però reprenguem el camí i tornem de l’home a la conferència, inserida –recordem-ho– en un cicle sobre toponímia i excursionisme.
El text que oferim aquí, tot i tenir el vistiplau del mateix Albert Jané, no és sinó la transcripció literal de l’enregistrament d’una conferència totalment oral –no pas llegida–, de to divulgatiu, que anava adreçada a un públic excursionista, no necessàriament amb coneixements tècnics sobre llengua. Val a dir, però, que transferir-la ara nosaltres de l’oral a l’escrit ha estat una operació relativament senzilla, perquè Jané s’expressa de natural d’una manera molt clara, amb oracions molt ben cisellades. I tot això és de destacar en qui va ser capaç de fer l’exposició amb l’ajut de només quatre notes mal comptades, essent com són prodigiosos el seu ordre mental i la seva capacitat memorística.
Albert Jané amb Jaume Macià i Cesc Prat, en una trobada recent a Santa Coloma de Gramenet, on resideix des del 2021. Foto cedida pels autors
Aquesta conferència continua essent una lliçó amena de llengua, un document de divulgació per al gran públic sobre toponímia, que fa de bon escoltar/llegir (i, per a facilitar-ho encara més, ens hem permès d’afegir-hi alguns intertítols). Esperem, doncs, que la publicació d’aquest text, a més desvetllar l’interès envers una disciplina tan complexa i apassionant com és la toponímia –en aquest cas relacionada amb les nostres terres–, serveixi així mateix per a acostar-nos a aquest gran erudit de la llengua i la cultura catalanes a qui enguany Òmnium Cultural ha concedit, ben merescudament, la màxima distinció pel seu “treball silent i incansable per la llengua catalana”.
Us podeu descarregar l’ebook en aquest enllaç. Aquesta publicació és exclusiva per a subscriptors de Núvol fins al 17 de juny.
[Font: http://www.nuvol.com]
sephatrad 