Visitem l’Albert Jané, pare de l’enigmística catalana moderna i del diccionari de sinònims en català més utilitzat a les xarxes.

Albert Jané © Ester Roig

Escrit per Cesc Prat

Qui és Albert Jané? Doncs l’autor del Diccionari de sinònims, pensaran molts a l’instant. I no aniran desencaminats. Perquè avui, buscant el seu nom a la xarxa, el primer que apareix és l’enllaç a aquest excel·lent recurs lingüístic. I cercant “diccionari de sinònims” la segona opció condueix a aquest mateix lloc. Efectivament, el web de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) disposa des del 2015 d’aquest corpus digitalitzat i l’ofereix a la població pels mitjans més utilitzats avui: l’ordinador i, sobretot, el telèfon mòbil. Segons dades de l’Institut, el 2022 aquesta opció va rebre més d’un milió de visitants i més de quatre milions de consultes en línia, cosa que confirma que ara el nom d’en Jané apareix en consultar el diccionari de sinònims d’autor més consultat del país.

Ens encurioseix l’èxit que té ara aquest diccionari i per això, amb en Jaume Macià i en Carles Riera, visitem en Jané un dia gèlid de gener. Perquè aquest recurs lingüístic té tota una història. La primera edició –en paper, és clar– duia per títol Diccionari català de sinònims. El va publicar Aedos el 1972, editorial que el va reeditar en dues ocasions. Però “com que no el van comercialitzar gaire bé”, a parer de l’autor, el llibre ocupava massa espai al magatzem, no es venia i en van acabar guillotinant els exemplars que quedaven per fer-ne paper. L’any 1996 es va tornar a editar com a Diccionari Barcanova de sinònims, sense gaire voluntat comercialitzadora, tampoc.

Li preguntem com va preparar el diccionari als anys 1970, sense internet, sense ordinadors ni bases de dades… “Primerament, vam esquarterar un diccionari Fabra”, fa com si fos la cosa més habitual del món. “I en vaig donar una part a cadascuna de les persones que em van ajudar en aquesta fase inicial. Jo havia subratllat les paraules que creia que calia introduir-hi i elles en van preparar una fitxa per a cada una i hi van apuntar alguns sinònims amb llapis”, afirma. Llavors ell mateix va anar omplint les fitxes, pensant en mots sinònims i consultant, quan calia, diccionaris similars en francès i castellà. L’autor recorda perfectament quan van firmar el contracte per a Barcanova. “Era el 23 de desembre de 1992 i, casualment, aquell mateix dia, signat el contracte, vaig anar a Venècia”, diu somrient.

Va ser Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de la Secció Filològica de l’IEC, qui en una reunió va proposar de digitalitzar un diccionari de sinònims. Albert Jané va manifestar, tot discretament: “Jo en tinc un. No és millor que els altres, però en tinc els drets i els puc cedir”. I tal dit, tal fet. L’han adequat a la nova normativa de l’IEC, hi han fet diverses millores i actualitzacions i l’han publicat encertadament sota una llicència pública Creative Commons, cosa que permet copiar-lo sempre que no sigui amb finalitats comercials.

Albert Jané, acompanyat de Cesc Prat

Un àvid lector de diccionaris

Albert Jané afirma que ha llegit de cap a cap el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC una sola vegada, però que l’ha treballat molt, per la qual cosa en té un exemplar tot senyalat amb llapis i amb retolador fosforescent, farcit d’anotacions al marge. Pel que fa al diccionari Fabra, l’ha llegit dues vegades, a més de consultar-lo una infinitat de cops; per això comenta, tot sorneguer: “Les pàgines, que eren blanques, ara són ben grises”. Tot sovint recita de cor fragments del diccionari, cosa que fa pensar que té una memòria prodigiosa. Però, modest, confessa: “Com que tinc present, posem per cas, que l’obra de teatre Homes i no de Manuel de Pedrolo es va estrenar el 19 de desembre del 1958, sembla que ho recordi tot, però no és així”.

Conversar amb en Jané és aprendre llengua, perquè ell la té present i hi barrina a tota hora. Per exemple parla dels mots descriptors. Així, rumia en veu alta: “Si preguntem què és una merla tothom ens dirà que és un ‘ocell’ i si preguntem per un rap ens diran que és un ‘peix’; però si preguntem què és una musaranya no hi ha un nom popular que englobi aquesta espècie, de manera que ens diran que és un ‘mamífer’, però aquesta paraula no és popular. Passa el mateix amb els amfibis i els rèptils; no tenen un nom popular”.

Un dels pares de l’enigmística catalana moderna

En Jané ha traduït prop de 200 llibres infantils i juvenils i gairebé 170 àlbums de còmics al català i ha adaptat els guions o diàlegs de més de 40 pel·lícules destinades a públic jove. Es pot dir que és el creador del model de llengua del còmic català. És un gran defensor d’un ús natural de la llengua, precursor del llenguatge planer, amb la voluntat que el lector entengui en tot moment el que se li diu, mitjançant una llengua gens artificiosa, genuïna, que llisqui, creïble, viva, fresca i correcta. És el model que va aprendre dels pares, però també d’uns parents de Santa Maria de Vilalba, on va passar part de la guerra, i que ha complementat llegint en profunditat textos de Carles Riba, Josep M. de Sagarra, J. V. Foix, Jacint Verdaguer, Josep Pla… i els dels grans gramàtics catalans, és clar. Però també parant l’orella mentre recorria el país gràcies a una altra gran afició: l’excursionisme, que l’ha dut a pujar tres vegades a l’Aneto i a fer tots els cims rellevants de casa nostra i més enllà, entre els quals uns quants tres mil.

Va ser qui ell va batejar els Schtroumpfs de Peyo com a barrufets, de manera que els va trobar un nom tan escaient, que ha acabat engendrant un verb nou: barrufar. A més, és autor d’una obra molt prolífica, inventariada en el llibre homenatge El barrufet gramàtic (Base, 2020). Ha escrit diccionaris, gramàtiques, dietaris, prosa, poesia, crítica literària, pròlegs, articles sobre temes varis, guions de còmic, llibres de recursos didàctics…, ha traduït del francès, del castellà, de l’anglès i de l’italià. És tan prolífic, que encara té obra inèdita. Tot cuit a foc lent i amb aquell rigor exemplar que el caracteritza.

Ara que ja és vell –segur que ell ens permet que l’adjectivem així, vell, amb noranta-dos anys fets–, i amb aquella aparença d’home seriós, fins i tot sorrut –de fet, confessa que algú l’ha arribat a confondre amb un policia…, potser a causa del bigoti–, s’amaga en ell la figura d’una persona afable, senzilla, atenta, tendra, alhora múrria i profundament sàvia. Un home amb cara de nen entremaliat, talment un personatge d’algun dels seus còmics. Li preguntem què recomanaria als joves escriptors per a millorar la llengua. Ho té molt clar: “Que llegeixin molt. Llibres, literatura… Sobretot, han de llegir els clàssics: Verdaguer, Guimerà…, però també els medievals: Ausiàs Marc, les Cròniques, Bernat Metge, Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc…”.

En Jané no concep la vida sense els jocs de paraules i la ironia. No en va el podríem considerar el pare de l’enigmística catalana moderna, juntament amb en Tísner, que s’encarregava dels mots encreuats de La Vanguardia, i en Màrius Serra, que ha fet de la ludolingüística tota una ciència. Albert Jané ha elaborat centenars de jocs lingüístics per a Cavall Fort: traduint i adaptant còmics, preparant concursos de llengua i també publicant mots encreuats a la mateixa revista, que signava amb el pseudònim Narcís Terrades, “perquè no sortís tant el meu nom”. Un àlies no gaire diferent de Magí Terrades, que és el que feia servir per a publicar llibres infantils com El Quimet i el lloro, Marrasquí i Marrameu o El gosset i la papallona, per a l’Editorial Lito. També ha fet servir altres pseudònims: Bernat Marsà, Jan Leberat, Feliu Sallent o, senzillament, Sallent.

Finalment, en comprovar que ha escrit més de 60 llibres i prop de 4.000 articles, li preguntem com s’ho ha fet per a assolir una obra de proporcions tan colossals. I deixa anar: “Tinc poca iniciativa, jo; sempre he fet les coses que m’han demanat”. I si li diem de fer un balanç de la seva vida respon: “Sempre penso que, ben orientat, hauria pogut fer més del que he fet. Però mira…, ha anat així”. Ja fa uns anys que diferents veus demanen per a aquest homenot el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. I tant de bo li arribi aviat, ja que per bé que hi pugui haver algú que només el conegui pel diccionari de sinònims, la realitat és que en Jané ha treballat incansablement per les lletres catalanes en gairebé tots els fronts, de manera que el premi se’l mereix de sobres!

Albert Jané, acompanyat de Jaume Macià, Carles Riera i Cesc Prat

Ah, i si voleu fer a un tastet de la seva obra, la Biblioteca de Núvol proporciona un llibre seu, Els aforismes del notari, de manera gratuïta a tots els subscriptors.

 

[Font: http://www.nuvol.com]